Anna Rossell

Elogi de la discreció

Ompliu l’espai i el temps amb les paraules
i espai i temps se us escolen entre els dits.

Definir el substantiu amb els mots,
-vana arrogància-
quan la substància habita
entre els replecs.

Escoltar-te per dins
els batecs del teu jo,
després mirar, palpar,
riure, plorar,
inspirar,
olorar,

cercar …

No donar res per fet,
per sabut,
entendre per la pell,
conèixer per l’esglai,
pausadament.

Oblidar per percebre
de nou,
aprendre el llenguatge mut
dels sentits verges,
tornar a néixer.

Callar per copsar l’essència de les coses.

Després mirar
uns ulls.

Elogio de la discreción

Llenáis tiempo y espacio con palabras
y espacio y tiempo se os escapan por los dedos.

Definir lo sustantivo con palabras
-vana arrogancia-,
si la sustancia habita
entre los plegues.

Escucharte por dentro
los latidos de tu yo,
después mirar, palpar,
reír, llorar,
inspirar,
oler,

buscar…

No dar nada por hecho,
por sabido,
entender por la piel,
conocer por el espanto,
pausadamente.

Olvidar para percibir
de nuevo,
aprender el lenguaje mudo
de los sentidos vírgenes,
renacer.

Callar para captar la esencia de las cosas.

Después mirar
unos ojos.